Patologies del polze

Artritis carpometacarpiana o Rizartrosi

La rizartrosi és l’artrosi de l’articulació trapezi-metacarpiana, situada a l’arrel del polze. Es pot tractar mitjançant cirurgia d’artroplàstia, que pot ser de suspensió o bé protèsica, segons el cas. El propòsit principal de la intervenció consisteix a fer desaparèixer el dolor i impedir que el progrés de la malaltia afecti la resta de la mà.

Tenosinovitis de De Quervain

És una irritació o inflamació dels tendons que mouen el polze i que es troben a la cara externa del canell. Es dona en reduir-se el diàmetre del canal per on passen aquests tendons, dificultant el seu moviment.

El principal símptoma és el dolor a la cara externa del canell que pot aparèixer de manera gradual o sobtada. És possible que les molèsties s’irradiïn cap a l’avantbraç i empitjorin en utilitzar la mà i el polze. Pot existir edema (inflor) o aparèixer quists a la zona. També és possible notar un cruiximent al moure el polze.

El tractament mitjançant cirurgia consisteix en l’alliberament dels tendons per millorar la simptomatologia dolorosa i aconseguir que els tendons es mobilitzin adequadament.

Lesions de lligament col·lateral

La caiguda i torçada del polze pot produir l’arrencament del lligaments que hi ha en la seva base, ocasionant una dificultat molt important per fer la pinça. És molt important la reparació del lligament dins les dues setmanes següents a la lesió, en cas contrari pot esser necessari fer injert d’un tendó.

Reconstrucció postraumàtica del polze

La manca de polze, el seu escurçament, o la seva insensibilitat són seqüeles de diferents tipus de traumatismes. L’absència de la funció del polze impossibilita severament la funció de la mà. El transplantament de dits del peu, l’allargament de monyons o l’ús d’altres parts de la mà per substituir la funció del polze són moltes vegades necessàries per a recuperar la funció de pinça dels dits.